Claraboya - José Saramago

El valor le desfallecía. Cuando iba a atravesar el umbral de la puerta para no volver más, algo le retenía. De su casa huyó el amor. No odiaba a la mujer, pero estaba fatigado de infelicidad. Todo tiene un límite: puede soportarse la infelicidad hasta aquí, pero no hasta allí. Y, sin embargo, no partía.

Enamorar-se - Remei Margarit - La Vanguardia (setembre 2011)

El Diccinari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans defineix enamorar-se, com "inflamar-se d'amor per algú o alguna cosa" i això que sembla tan senzill potser no ho és tant. Perquè el que potser passa és que, més que d'algú, ens enamorem d'una possibilitat que té a veure més amb un mateix que amb l'altre. L'altre -l'objecte físic de l'amor- ens ofereix, sense ser-ne conscient, un espai on un mateix hi pot posar el seu propi projecte, sigui com sigui. Potser ens enamorem d'un espai representat per una persona que ens ofereix la flexibilitat que busquem i que ens permet posar-hi part de la nostra vida, i a aquesta possibilitat hi posem nom i cognoms i tota mena d'adjectius qualificatius i exultants.I d'aquesta manera, teixim tota una xarxa d'afectes i de necessitats ben personals per tal que aquella embranzida de l'amor ens ajudi a créixer i a obrir horitzons. Això pot ser mutu o unilateral i una mena de conveni en bona part inconscient que ens permeti construir una part de la nostra vida. Si això es així, les relacions amoroses esdevenen temporals, podrien se etapes de la vida, fins que, amb l'edat, canvia el paisatge vital i emocional de casascú i aquell amor viscut fins aleshores ja esdevé una altra cosa, que en alguns casos pot ser reciclat en una amistat incondicional i en d'altres es presenta com un allunyament o ruptura. No serveis de res dir que era una equivocació, perquè possiblement no ho era per aquell tram de vida, però potser a resulta inviable per al nou tram que es presenta. I pot passar que la persona cregui que s'ha enamorat d'una altra persona perquè no reconeix que han canviat els seus conceptes i que ha no és la mateixa persona que era anys enrera. Segons Freud, l'inconscient no s'equivoca mai, i com que el món dels sentiments pertany molt més a l'inconscient que a la consciència, el que fem és posar noms al que ens va succeint, per al de senti que vivim una vida correlativa i que som els mateixos. Però només cal que ens retrobem amb un amic deu anys més tard per adonar-nos de com hem canviat tots dos.

Benet XVI

La cultura d'Europa va néixer del contracte entre Jersusalem, Atenes i Roma, de la trobada entre la fe en Déu d'Israel, la raó filosòfica dels grecs i el pensament jurídic de Roma"