Josep Pla - El Quadern Gris

En començar la conversa, el meu pare tenia dos temors: primer es
pensava que em donaria un gran disgust proposant-me un acabament de la
carrera que no sol ésser gaire corrent a les altres cases; després, li
feia temor d'haver de parlar clar, d'haver d'ensenyar les cartes. Tot
això, naturalment, és molt delicat; és positivament d'agrair. Però
amoïnar-se per delicadesa és una pura tabernaclada.
Quan veié que no em donava cap disgust en l'ordre personal i que
més aviat li agraïa l'esforç de parlar-me clar, quedà potser, al
principi, una mica decebut. Per convèncer-me portava una infinitat
d'arguments emmagatzemats, molts d'ells elaborats amb laboriositat.
Sempre fa una mica de pena que els esforços que hom ha fet resultin
inútils per obvietat.

Josep Pla - El Quadern Gris

Després d'haver escrit aquestes coses, sento una sensació de
tranquil·litat. ¿Què ho fa que, quan tinc una cosa que em preocupa i
l'escric, la preocupació --en gran part i almenys momentàniament-- se
me'n va? Puerilitat!

Josep Pla - El Quadern Gris

28 de maig. -- Coromina, que està una mica gelós de la moto que s'ha comprat Gallart, m'invita a anar a Girona amb el seu artefacte. No tinc pas una idea gaire positiva de la comoditat d'aquestes màquines. Hi anem a tota velocitat. Quan el soroll s'acaba davant del cafè Vila, a la plaça del Vi, sento un masegament general a tot el cos. Són coses que no fan per a mi. Hi ha persones que de seguida que estableixen contacte amb una màquina semblen rejovenir-se. A mi, m'envelleixen
d'una manera lamentable.

Josep Pla - El Quadern Gris

28 de maig. -- Coromina, que està una mica gelós de la moto que s'ha
comprat Gallart, m'invita a anar a Girona amb el seu artefacte. No
tinc pas una idea gaire positiva de la comoditat d'aquestes màquines.
Hi anem a tota velocitat. Quan el soroll s'acaba davant del cafè Vila,
a la plaça del Vi, sento un masegament general a tot el cos. Són coses
que no fan per a mi. Hi ha persones que de seguida que estableixen
contacte amb una màquina semblen rejovenir-se. A mi, m'envelleixen
d'una manera lamentable.

Pío Baroja

Sólo los tontos tienen muchas amistades. El mayor número de amigos marca el grado máximo en el dinamómetro de la estupidez.

Alejandra Pizarnik

Somos gente complicada, o más exactamente laberíntica. A pesar de esto último, no soy confusa y sé perfectamente lo que quiero y lo que no quiero, lo cual, a veces, es una desgracia.

Idea Vilariño

YA NO

Ya no será,
ya no viviremos juntos, no criaré a tu hijo
no coseré tu ropa, no te tendré de noche
no te besaré al irme, nunca sabrás quien fui
por qué me amaron otros.

No llegaré a saber por qué ni cómo, nunca
ni si era de verdad lo que dijiste que era,
ni quién fuiste, ni qué fui para ti
ni cómo hubiera sido vivir juntos,
querernos, esperarnos, estar.

Ya no soy más que yo para siempre y tú
Ya no serás para mí más que tú.
Ya no estás en un día futuro
no sabré dónde vives, con quién
ni si te acuerdas.

No me abrazarás nunca como esa noche, nunca.
No volveré a tocarte. No te veré morir.