Josep Pla: El quadern gris

29 d'abril. -- Evidentment: potser seria ja hora d'abandonar aquests lamentables i puerils quaderns i dedicar íntegrament les hores a estudiar, a «empollar». Però és un fet que em costa de deixar-los. El primer interès que tenen aquests papers per a mi és que probablement no es publicaran mai. En tot cas, si es publiquen algun dia serà dintre de tants anys que el que hi escric està fora de tota vanitosa vel·leïtat. Aquests papers m'avorreixen i m'enutgen, però faig un esforç per mantenir-los al dia, perquè només quan m'encaro amb el quadern em retrobo a mi mateix i haig de donar per acabada la comèdia diària. Aquesta paperassa està escrita en un estil massa natural i abandonat, però com que de seguida que em poso a escriure alguna cosa per publicar tendeixo, pel complex de la timidesa, a escriure pretensiós, obscur i pedant, les ratlles que escric ací cada dia em resulten tan vitalment necessàries com el respirar.

Françoise Sagan

... quien no haya querido alguna vez morir por amor apretando el acelerador es que no ha amado jamás la vida... o quizás es que jamás ha amado a nadie.