diumenge, 31 de maig del 2009

Josep Pla - El Quadern Gris

En començar la conversa, el meu pare tenia dos temors: primer es
pensava que em donaria un gran disgust proposant-me un acabament de la
carrera que no sol ésser gaire corrent a les altres cases; després, li
feia temor d'haver de parlar clar, d'haver d'ensenyar les cartes. Tot
això, naturalment, és molt delicat; és positivament d'agrair. Però
amoïnar-se per delicadesa és una pura tabernaclada.
Quan veié que no em donava cap disgust en l'ordre personal i que
més aviat li agraïa l'esforç de parlar-me clar, quedà potser, al
principi, una mica decebut. Per convèncer-me portava una infinitat
d'arguments emmagatzemats, molts d'ells elaborats amb laboriositat.
Sempre fa una mica de pena que els esforços que hom ha fet resultin
inútils per obvietat.