En començar la conversa, el meu pare tenia dos temors: primer es
pensava que em donaria un gran disgust proposant-me un acabament de la
carrera que no sol ésser gaire corrent a les altres cases; després, li
feia temor d'haver de parlar clar, d'haver d'ensenyar les cartes. Tot
això, naturalment, és molt delicat; és positivament d'agrair. Però
amoïnar-se per delicadesa és una pura tabernaclada.
Quan veié que no em donava cap disgust en l'ordre personal i que
més aviat li agraïa l'esforç de parlar-me clar, quedà potser, al
principi, una mica decebut. Per convèncer-me portava una infinitat
d'arguments emmagatzemats, molts d'ells elaborats amb laboriositat.
Sempre fa una mica de pena que els esforços que hom ha fet resultin
inútils per obvietat.
diumenge, 31 de maig del 2009
Josep Pla - El Quadern Gris
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada